Història dels recs

Els recs de Banyoles, que avui formen part del patrimoni cultural i natural de la ciutat, són una mostra excepcional de l’enginyeria hídrica medieval i moderna. El sistema de recs ha jugat un paper fonamental en la vida econòmica i social de Banyoles, i la seva història es remunta a l’època medieval, tot i que el seu desenvolupament i perfeccionament ha continuat fins a l’època contemporània.

El Monestir de Sant Esteve de Banyoles, fundat l’any 887, va jugar un paper fonamental en la gestió de l’aigua i en la creació de recs (sistemes d’irrigació) a la zona de Banyoles. Encara que la seva funció inicial era principalment religiosa, els monjos aviat es van adonar de la importància de gestionar els recursos naturals de la zona, especialment l’aigua de l’estany de Banyoles i d’altres fonts naturals.

Orígens històrics: monestir i infraestructures d’aigua

Els monjos del monestir, que vivien sota la norma de l’orde benedictí, no només es dedicaven a la pregària i la vida monàstica, sinó també al treball de la terra. En aquest sentit, van jugar un paper clau en l’organització del territori i en l’ús dels recursos hídrics per a l’agricultura. A mesura que el monestir guanyava poder i influència, va començar a implicar-se en la gestió de l’aigua de la zona, aprofitant les aigües de l’estany i altres rierols.

Els recs i canals: del segle XI al XIII

La creació dels recs no va ser immediata després de la fundació del monestir. Durant els primers segles, els monjos es van centrar més en les activitats religioses i en l’autosuficiència. Però, cap a la segona meitat del segle XI i al segle XII, els monjos van començar a construir els primers canals i recs per aprofitar millor l’aigua de l’estany i altres fonts. Aquesta tasca va coincidir amb el moment en què el monestir va començar a consolidar el seu poder econòmic i territorial, i els recs van jugar un paper fonamental en garantir l’abastament d’aigua per a l’agricultura.

Aquesta xarxa de canals d’irrigació no només beneficiava el monestir, sinó que també era fonamental per a la comunitat agrícola de Banyoles. Els recs van permetre als pagesos localitzar i distribuir l’aigua de manera més eficaç, permetent la irrigació de camps que abans depenien de les precipitacions irregulars. Els monjos, com a responsables de la gestió d’aquests recs, van jugar un paper central en la distribució de l’aigua, garantint que la xarxa funcionés de manera equitativa i eficient.

El monestir com a gestor de l’aigua

Els monjos de Sant Esteve van ser autèntics gestors d’aigua, supervisant tant el manteniment dels recs com l’ús de l’aigua per part dels agricultors locals. A mesura que la comunitat creixia, el monestir va expandir la xarxa de canals i recs, amb l’objectiu de millorar la producció agrícola de la zona i garantir que l’aigua estigués disponible per a tots els habitants de Banyoles.

Aquest sistema no només servia per irrigar els camps, sinó que també es va aprofitar per crear molins hidràulics que ajudaven a processar els productes agrícoles, com el gra.

Els molins, construïts a prop dels canals, van permetre als monjos millorar l’economia local i obtenir ingressos a partir de l’ús de l’energia hidràulica, convertint l’aigua en un recurs valuós no només per a l’agricultura, sinó també per a altres activitats econòmiques.

Desenvolupament i consolidació dels recs (segles XIV-XV)

Durant els segles XIV i XV, el sistema de recs de Banyoles va experimentar una expansió i millora significativa gràcies a diversos factors, com el creixement de la població local i la creixent demanda de terres agrícoles. Els monjos del Monestir de Sant Esteve van seguir mantenint i ampliant aquesta xarxa d’irrigació, millorant la infraestructura i augmentant la capacitat dels canals. Es van construir canals més grans i eficients per garantir una millor distribució de l’aigua, essencial per a l’agricultura de la zona, especialment en èpoques de sequera o de males collites.

Aquesta expansió no es limitava a la simple irrigació dels camps. Els recs també van jugar un paper fonamental en la gestió de l’aigua de l’Estany de Banyoles, ajudant a prevenir inundacions i controlant el flux d’aigua, un aspecte fonamental per al desenvolupament econòmic de la regió. Els canals van permetre un aprofitar l’aigua de forma més eficient, essencial per al creixement de la població i la sostenibilitat de l’agricultura local.

Durant aquest període, el sistema de recs es va integrar completament en la vida quotidiana de Banyoles i els seus voltants. Els molins hidràulics, situats prop dels canals, es van convertir en una part essencial de l’economia local, aprofitant la força de l’aigua per moldre el gra i produir farina, un aliment bàsic i fonamental per a la supervivència de la població.

El paper del monestir en la gestió col·lectiva de l’aigua

El Monestir de Sant Esteve no només va ser responsable de la construcció i manteniment dels recs, sinó que també va jugar un paper crucial en la gestió col·lectiva dels recursos hídrics. Els monjos van organitzar un sistema cooperatiu que permetia una distribució equitativa de l’aigua entre els pagesos de la zona, garantint que tots els membres de la comunitat poguessin beneficiar-se de la irrigació per als seus camps. Aquesta gestió de l’aigua no només va afavorir el benestar agrícola, sinó que també va fomentar una organització social basada en la cooperació i l’ús compartit dels recursos naturals.

L’Edat Moderna: expansió del sistema i connexió amb la indústria

A mesura que la ciutat de Banyoles va anar evolucionant, el sistema de recs va seguir adaptant-se a les noves necessitats socials i econòmiques. Durant els segles XVIII i XIX, amb l’arribada de la revolució industrial i el creixement de la població, els recs de Banyoles van seguir jugant un paper fonamental en l’agricultura i la indústria local. A més de les funcions tradicionals d’irrigació, els recs van començar a tenir altres usos, com el subministrament d’aigua per a les fàbriques tèxtils i la producció de força hidràulica per a molins i altres indústries. Moltes d’aquestes indústries es van establir als voltants dels recs, aprofitant les infraestructures hidràuliques per a les seves necessitats de subministrament d’aigua i per generar força motriu.

Un element clau d’aquesta etapa va ser la modernització dels recs per tal de millorar el seu rendiment. S’hi van incorporar noves tècniques de construcció que permetien un control més precís del flux d’aigua i una millor distribució per les terres de conreu. Això va permetre un augment de la producció agrícola i va consolidar la funció dels recs com a element central de l’economia local.

Recs i desenvolupament urbà: impacte en la configuració de la ciutat

A mesura que la ciutat de Banyoles es va expandir, els recs van tenir un gran impacte en la configuració urbana. Els canals no només servien per regar els camps, sinó que també estaven presents en l’espai urbà, travessant diversos barris i espais públics. Moltes cases i edificis es van construir aprofitant la proximitat als recs, utilitzant l’aigua per a fins domèstics com rentar o per regar jardins privats.

El sistema de recs va permetre una organització urbana particular, amb zones de la ciutat que es van desenvolupar al voltant d’aquests canals. Els recs van ser, per tant, un element fonamental en la creació d’un teixit urbà més organitzat, on els canals i les aigües van esdevenir part integral de la vida social i quotidiana de Banyoles.

Els safareigs

Equipament destinat al rentat de la roba. La seva estructura presenta una petita plataforma inclinada en pendent, on es frega la roba. Es nodreixen de l’aigua dels recs i normalment tenen una petita escala d’accés.

Poden ser de titularitat pública i privada. Com a rentadors públics se’n conserva un a la Plaça del Teatre, proveït d’aigua del rec de la Figuera d’en Xo, i al Carrer Sant Roc amb aigua del rec de Can Teixidor-Can Hort.

Pel que fa als rentadors privats abans n’hi havia a gairebé totes les cases del nucli de Banyoles i alguns encara es conserven.

Conservació i patrimoni: els recs com a element cultural

Amb el pas dels segles, el sistema de recs de Banyoles ha estat una part fonamental del patrimoni històric de la ciutat. El sistema ha sofert diverses reformes i restauracions, però encara conserva molts dels elements originals que van ser construïts a l’edat mitjana. Els recs no només són un testimoni de la història hidràulica i agrària de Banyoles, sinó també un reflex de com els humans han aprofitat els recursos naturals per desenvolupar-se.

En l’actualitat, els recs de Banyoles són protegits com a part del patrimoni cultural i natural de la ciutat. S’han iniciat projectes de restauració per conservar els canals, alhora que s’han fet accessibles al públic per poder descobrir la història de la ciutat i la seva relació amb l’aigua. Els recs de Banyoles són també un lloc de passeig i un punt d’interès turístic, oferint als visitants una visió única de la història de la ciutat i la seva evolució en el temps.

És per això que, quan es va elaborar el Pla Especial del Barri Vell de Banyoles, un dels objectius era integrar els recs històrics dins l’espai urbà.

[1] Font: https://seu.banyoles.cat/Portals/0/Urbanisme/Planejament/AVAN%C7%20DEL%20POUM/A3%20ESTUDI%20INUNDABILITAT%20-%20TOT.pdf

L’esdeveniment extraordinari comença el 20 de març, amb l’inici d’una llevantada. El matí del dimecres 24 de març, la ciutat es desperta inundada per el sobreeiximent del llac. Segons la crònica, la major part de la vila queda inundada.

El text recull l’evolució de la inundació tant a la zona urbana entre muralles, com les afectacions a molins, edificacions i horts fora muralles. El flux d’aigua va entrar a la zona urbana pels portals de Sant Martirià, Sant Benet, dels Turés i dels Quartels. El cronista comenta la gran quantitat d’aigua que entrava a algunes cases, com és el cas de les cases del carrer de Santa Maria; l’aigua que entrava a les cases per aquest carrer sortia pel carrer major.

La llista de carrers esmentats a la crònica es bastant llarga, segurament falten noms, doncs es comenta al text que les afectacions són generals al nucli urbà. Tant sols algunes cases del carrer major no es van veure afectades per la inundació al situar-se en un punt més alt.

Els carrers afectats van ser els de Sant Martirià, de Sant Antoni, dels Valls, del Mercadal, de Santa Maria, Major, de la Muralla, Girona, Masdevall, recte de Girona, Quatrecases, Sant Roc, de la Canal, la plaça Major i la plaça dels Turés, També es fa es ment de l es afectacions al Monestir (possiblement el monestir de S ant Esteve), a l’Hospital, a l’Església de Santa Maria i el convent de Sant Maritirà.

Les destrosses provocades per l’aigua al nucli urbà i les zones d’horta, van comportar que l’aigua portés certa càrrega de materials, des de pedres de murs o material mobilitzat, sobretot aigües avall del nucli urbà.

Arran d’un temporal que va durar 5 dies el mes de gener, es va registrar un ascens de 81 centímetres del nivell de l’estany respecte la cota de sobreeiximent (1,2 metres respecte la cota de r eferència aproximadament).

La matinada del 13 de gener es registrava l’ascens esmentat i el temporal cessava el dia 17 del mateix mes. La cota absoluta estimada assolida per l’estany seria de 175,2 msnm aproximadament.

Les aigües de l’estany van sobrepassar el terraplè que conforma el passeig de l’estany, inundant la Draga i la Fontpudosa, l’aigua sobrepassava el terraplè al llarg d’uns 1500 metres. Els nous límits de l’estany, arran de l’ascens, eren la carrera d’Olot i la Fontpudosa i entre elles el barri de les Rodes.

Al nucli urbà de Banyoles es registraven afectacions degut al desbordament del rec Major a l’atura de la Plaça Major.

L’any 1932, una gran tromba d’aigua va caure sobre la comarca, i va afectar directament la zona de Banyoles. La causa de la inundació va ser un episodi de pluges intensíssimes que va augmentar considerablement el cabal d’aigua de l’Estany de Banyoles i els seus afluents. Aquesta situació va provocar que els recs de sortida de l’Estany, no fossin capaços de canalitzar tot l’excés d’aigua de manera eficient, el que va portar a un desbordament.

El desbordament de l’Estany va ser un dels elements principals que va generar aquesta gran inundació. L’aigua que va excedir els límits naturals de l’Estany va sortir dels seus límits de forma descontrolada. Els recs i canals no podien evacuar prou ràpidament tot l’excés d’aigua, provocant que les zones més properes a l’Estany, especialment la ciutat de Banyoles, fossin afectades per les inundacions.

Els carrers i algunes cases propers a l’estany van quedar completament inundats, i les terres agrícoles de les rodalies també van quedar afectades. L’aigua va arribar a cobrir gran part de les infraestructures i edificis de la ciutat.

Observant fotografies de la inundació, del fons d’imatges del Pla de l’Estany, es pot estimar que pels carrers hauria arribat a circular el flux d’aigua amb calats de l’ordre d’entre 20 i 50 cm.

L’increment màxim del nivell de l’estany, respecte el nivell de referència, tal i com es pot observar al testimoni del punt d’ informació de l ’estany, va ser de 130 centímetres (cota absoluta 175,3 msnm aproximadament), assolida entre els dies 17 i 18 de desembre.

Respecte el funcionament dels recs, es van produir desbordaments dels mateixos davant la falta de capacitat de desguàs, així doncs el rec Major sembla ser que v a desbordar a l’alçada del camp de futbol vell.

El rec provinent de l’Horta dels Frares, que circulava soterrat per la plaça dels Estudis va rebentar a l’entrada de la mateixa plaça, l’aigua es va dirigir cap als carrers del Mercadal i Santa Maria.

També es van dur a terme actuacions en els recs, a les afores del nucli urbà, per millorar-ne la capacitat de desguàs; el dia 19 es rebentaven el rec Major i el rec de ca n’Hort.

Les conseqüències d’aquesta inundació van ser greus:

• Danys a la infraestructura urbana: Molts edificis, carrers i infraestructures de la ciutat de Banyoles es van veure afectats per l’aigua. Això va dificultar la mobilitat a la ciutat i va causar danys importants en la zona.
• Pèrdua de cultius: Els camps agrícoles que rodegen Banyoles també van patir danys importants. La gran quantitat d’aigua va destruir molts cultius, causant greus pèrdues econòmiques a la població rural.
• Dificultats per evacuar a les zones més afectades: Amb l’aigua arribant a nivells molt alts, va ser necessari evacuar diverses zones baixes de la ciutat per evitar riscos majors.

Segon dels esdeveniments més importants del segle XX, amb afectacions importants al nucli urbà de Banyoles. Els dies 16 i 17 de febrer, s’esdevé un episodi curt i intens de pluges, 288 l/m², amb un pic de 170 l/m² en 20 hores. En aquest esdeveniment s’associa el sobreeiximent de l’estany a l’excés d’escorrentiu superficial.

L’ascens del nivell de l’estany afecta a l’entorn del propi i provoca desbordaments als canals de rec; el rec de ca n’Hort es va desbordar a l’alçada de la ronda de Fortià, el rec de l a Figuera d’en Xo es va desbordar a prop del carrer Valls i el rec Major a prop del camp de futbol.

En tots els casos el flux va circular per la trama urbana, seguint diferents recorreguts fins arribar a la riera de les Arcades (o Canaleta). Es va estimar que la superfície afectada fou de 56 hectàrees.

L’ascens màxim va ser de 140 centímetres respecte el nivell zero, que representaria una cota absoluta aproximada de 175,4 msnm. El desbordament de l’estany es va produir la nit del 16 al 17 de febrer.

En aquest cas l’ampliació del perímetre de l’estany va incloure els següents carrers: passeig Mn Constans, passeig Darder, passeig Lluís Marià Vidal, la meitat del carrer de Sant Mer, la meitat del carrer de l es Rotes, el carrer Prior Agustí, el carrer de la Barca fins el carrer Ponent, el carrer Pedreres, el passeig Constants fins nostra senyora del Colell, el carrer Winthuyen, el passeig Dalmau i el carrer Sardana. També quedaren negades les zones de la Draga i la zona compresa entre l’estanyol del Vilar i l’estanyol de Montalt.

El desbordament del rec Major a l’atura del camp d’esports va afectar el carrer Alfons XII, el carrer Servites, el carrer del Mercadal, el carrer dels Valls, el carrer de Santa Maria, la plaça del Teatre, el carrer Nou, el carrer Major, el carrer Escrivanies, el carrer Born, el carrer Guimerà i la Plaça Major.

El desbordament del rec de la Figuera d’en Xo a l’altura del carrer dels Valls va afectar el carrer de Sant Roc, la ronda del Monestir, el carrer Nou, el carrer del Puig, i el carrer Empordà.

El desbordament del rec de can Hort a la confluència amb la ronda Fortià va afectar la ronda Fortià i el flux d’aigua es va dirigir cap al camí Fondo per seguir fins la riera de les Arcades o Canaleta.

Les cubetes del Parc de la Draga són una part fonamental del sistema de gestió de l’aigua actual i la protecció davant d’inundacions a la zona de Banyoles.

Com funciona el sistema de cubetes en inundacions?

1. Captació i emmagatzematge d’aigua: Quan es produeixen pluges fortes o quan el cabal de l’Estany de Banyoles augmenta, les cubetes del Parc de la Draga actuen com a dipòsits naturals d’aigua. El seu disseny permet que l’aigua sobrant del sistema de drenatge o de l’Estany s’hi acumuli temporalment. Això ajuda a desacelerar el flux d’aigua i evita que aquesta s’escampi ràpidament cap a les zones urbanes i els camps agrícoles adjacents.
2. Regulació del flux d’aigua: Les cubetes tenen la funció de regular el flux d’aigua que s’acumula. Quan la pluja és moderada, poden emmagatzemar l’excés d’aigua, i quan les condicions ho permeten, aquesta aigua es pot alliberar de manera controlada a través de sistemes de drenatge, com els canals del Parc o altres vies naturals que connecten amb l’Estany. Això permet una gestió eficient de l’aigua, reduint els riscos d’inundacions sobtades.
3. Evitar inundacions sobtades: Durant períodes de pluja intensa, el sistema de cubetes actua com una barrera de contenció de l’aigua. Si l’aigua de l’Estany o el riu Fluvià puja massa, les cubetes ajuden a absorbir l’excés d’aigua abans que arribi a les zones urbanes o afecti l’entorn més proper. Això evita un desbordament ràpid i descarrega el sistema de drenatge, minimitzant els danys.
4. Descarregament progressiu: Un cop les condicions meteorològiques milloren o el nivell d’aigua a l’Estany es normalitza, les cubetes permeten un descarregament gradual de l’aigua, de manera que el sistema hídric es recupera lentament i sense generar inundacions secundàries. Aquest control progressiu de l’aigua permet reduir l’impacte i evitar altres possibles desbordaments.