Batlle d’aigües

El batlle d’aigües de Banyoles era una figura important en la història de la ciutat, especialment durant els segles medievals i posteriors, quan la gestió de l’aigua era crucial per al bon funcionament de la comunitat. Aquesta figura tenia un paper essencial en la supervisió i administració dels recursos hídrics, particularment pel que fa a la distribució de l’aigua de l’Estany de Banyoles i dels recs que abastaven les terres agrícoles i els usuaris urbans.

La figura del batlle d’aigües va sorgir de la Concòrdia de les Aigües de l’Estany de 1685, un document que estableix un conjunt de regles i acords per regular l’ús i distribució de l’aigua de l’estany i dels recs que travessen les ciutats. Aquesta figura és degut a la necessitat de controlar i organitzar l’ús de l’aigua com a bé comú.

A l’edat mitjana, l’aigua de l’Estany de Banyoles no només era essencial per al reg agrícola, sinó que també tenia un paper en el subministrament domèstic i en altres activitats econòmiques, com els molins de gra i, més tard, les fàbriques tèxtils.

En aquell moment, l’aigua era un recurs molt limitat i, per tant, la seva distribució havia de ser regulada per evitar disputes entre els diferents usuaris (agricultors, moliners, ciutadans de la vila, etc.). Així, el batlle d’aigües va ser designat per a gestionar els drets sobre l’aigua, vetllar per la seva distribució justa i resoldre conflictes derivats de la seva utilització.

El procés d’elecció del Batlle d’Aigües consistia en extreure a sorteig tres persones (una de cada mà o braç) el primer dia de l’any. D’aquesta terna, l’abat elegia el Batlle d’Aigües. A més, també es nomenava un assessor, un doctor en dret, que ajudava el Batlle en les qüestions legals relacionades amb l’ús de l’aigua. Aquest assessor era proposat per la Universitat (la institució local) a partir d’una terna.

El primer Batlle d’Aigües, elegit el 1686, va ser Martirià Hort (pagès propietari). El segon, elegit el 1689 amb més solemnitat i amb la intervenció d’un notari, va ser Rafel Vardera. Però aquest sistema d’elecció no va perdurar gaire, ja que, després del Decret de Nova Planta, el Batlle d’Aigües va passar a ser triat per la Reial Audiència, com la resta de càrrecs municipals. Finalment, com passa en l’actualitat, el Batlle d’Aigües seria un regidor de l’Ajuntament.

El batlle d’aigües tenia diverses responsabilitats clau dins de la comunitat de Banyoles:

• Distribució de l’aigua: La funció més destacada del batlle d’aigües era la distribució de l’aigua entre els diferents usuaris, tant dels camps de conreu com dels molins i altres usuaris urbans. Amb l’aparició dels recs, aquesta tasca es va fer cada cop més complexa, ja que l’aigua havia de ser repartida de manera equitativa entre els conreus de la vila i les terres dels voltants.
• Control dels canals i recs: El batlle era també responsable de la vigilància dels canals i recs, garantint que no fossin malmesos i que l’aigua circulés de manera eficient. Aquestes tasques incloïen la supervisió de les obres de manteniment, la neteja dels canals i la reparació de danys provocats per fenòmens naturals, o altres desastres.
• Resolució de conflictes: Els conflictes sobre l’ús de l’aigua eren força comuns. Els terratinents, els agricultors i altres usuaris podien entrar en disputa per l’accés a l’aigua o per la quantitat que se’ls assignava. El batlle d’aigües actuava com a mediador per resoldre aquests conflictes, utilitzant la llei local i els drets històrics per establir una distribució equitativa i justa.
• Vigilància de les lleis d’aigua: A més de gestionar la distribució, el batlle d’aigües havia de vetllar perquè els drets sobre l’aigua fossin respectats. Aquests drets es basaven en un conjunt de normatives, moltes vegades determinades pels usatges i privilegis concedits pel rei o per l’autoritat eclesiàstica, que regulaven qui podia accedir a l’aigua i com s’havia de fer. El batlle estava facultat per garantir que aquests drets es complissin i sancionar els infractors.
• Mediació amb les autoritats: El batlle d’aigües també actuava com a intermediari entre la comunitat local i les autoritats superiors (com l’ajuntament, els nobles o l’església), que sovint tenien drets especials sobre l’aigua. Així, el batlle tenia un paper important a l’hora de negociar i mantenir bones relacions amb les autoritats externes, defensant els interessos de la comunitat de Banyoles.

El batlle d’aigües no només era una figura tècnica, sinó també una figura política, ja que la seva tasca implicava una gran influència sobre la vida quotidiana de la ciutat. A través de la seva capacitat per gestionar un recurs tan important com l’aigua, el batlle exercia una gran autoritat sobre els habitants de Banyoles i els seus voltants.

En un context en què l’aigua era considerada un bé comú de primer ordre, la gestió de la seva distribució era una funció amb una gran responsabilitat, ja que afectava la subsistència de la població. La justícia en la distribució de l’aigua podia influir directament en l’estat de les relacions socials i econòmiques de la comunitat. El batlle d’aigües era, per tant, una figura de confiança i respecte, i sovint es reconeixia la seva tasca en les cròniques locals i documents històrics.

Amb el temps, especialment durant els segles XIX i XX, la figura del batlle d’aigües va anar evolucionant i va perdre part de la seva influència, a mesura que l’administració local i les lleis modernes van començar a regular més estrictament el subministrament i la distribució d’aigua. Les autoritats municipals van començar a assumir una part més gran d’aquestes responsabilitats, i la figura del batlle d’aigües va desaparèixer progressivament com a càrrec específic.

Malgrat això, la funció de gestionar l’aigua i les infraestructures hidràuliques ha continuat sent fonamental en la ciutat, i molts dels aspectes de la tasca del batlle d’aigües, com la supervisió dels recs i la resolució de conflictes sobre l’aigua, segueixen tenint lloc sota la responsabilitat d’altres autoritats o organismes.

Avui dia, el Batlle d’Aigües de Banyoles és un càrrec ocupat per un regidor del plenari municipal (normalment el de medi ambient). Aquest regidor és responsable de la gestió de l’aigua i de les infraestructures hídriques del municipi. Tot i això, és una figura que encara és recordada com a part de la història local de Banyoles, i el seu llegat es conserva en la manera en què s’ha gestionat l’aigua i els recs durant segles. La importància de la seva tasca es reflecteix també en la conservació dels recs de Banyoles, que continuen sent un símbol de la capacitat de la comunitat per organitzar-se i gestionar els recursos naturals de manera eficaç i sostenible.

També, controla el nivell de l’estany, supervisa la regulació automàtica d’obertura dels res, controla les comportes de desguaç de l’estany, promou polítiques d’estalvi d’aigua, sostenibilitat i qualitat de l’aigua, així com relació i mediació amb les comunitats de regants, control d’abocaments…