Espai natural

Autora: Silvia Puig Planells.

Espai Natural de l'Estany de Banyoles

L’Espai Natural de l’Estany de Banyoles constitueix el principal espai natural del Pla de l’Estany i un dels sistemes lacustres d’origen càrstic més singulars de la península Ibèrica. El conjunt està format per l’Estany, les llacunes, els aiguamolls, els recs, els boscos de ribera, els prats humits i altres espais naturals que conformen un mosaic d’hàbitats d’elevat interès ecològic.

La singularitat de l’Estany rau en el seu funcionament hidrològic. L’Estany s’alimenta principalment d’aigua subterrània procedent de l’aqüífer de l’Alta Garrotxa, així com d’aportacions d’aigües superficials procedents del seu entorn immediat.

La formació de l’Estany de Banyoles està estretament relacionada amb el canvi de materials que es produeix en el seu substrat geològic. Quan les aigües subterrànies arriben a una capa de roques impermeables (com argiles o altres materials), es veuen obligades a sorgir a la superfície per les fissures i cavitats que troben. Aquest fenomen s’anomena surgència d’aigua.

L’aigua que alimenta l’estany prové de l’aqüífer subterrani que es nodreix de les aigües de la conca de l’Alta Garrotxa. Aquests aqüífers es nodreixen de la filtració de l’aigua que circula pel terreny calcari i es desa sota terra, fins que surt per les surgències que alimenten l’estany. Per tant, l’aigua no només s’acumula superficialment, si no que principalment emergeix de manera contínua des de les capes subterrànies.

L’Estany de Banyoles és un clar exemple de sistema càrstic. En aquest tipus de sistemes, l’aigua subterrània passa per roques calcàries, dissolent parcialment el carbonat de calci. Això crea fissures i cavitats subterrànies, i quan l’aigua arriba a zones impermeables, com ja hem esmentat, s’acumula i emergeix a la superfície.

El fenomen hidrogeològic que ocorre a Banyoles és responsable de la creació d’aquesta conca lacustre. Així, l’aigua que alimenta l’estany prové de l’aqüífer subterrani que circula sota la conca, però no és una acumulació superficial d’aigua com en altres zones lacustres. En lloc d’això, l’estany és alimentat per una surgència subterrània contínua que manté el nivell de l’aigua constant al llarg de l’any.

Un espai d'alt valor ecològic

L’espai natural acull una gran diversitat d’hàbitats i espècies de flora i fauna. Les zones humides, els recs, els boscos de ribera, les llacunes temporànies i els prats humits ofereixen refugi a nombroses espècies d’aus, amfibis, rèptils, mamífers, peixos i invertebrats, moltes de les quals es troben protegides o són d’interès comunitari.

La presència d’aquests hàbitats converteix l’Estany i el seu entorn en un dels principals punts de biodiversitat de les comarques gironines i en un espai de referència per a la conservació de la natura.

Conservació i gestió

La gestió de l’Espai Natural correspon principalment al Consorci de l’Estany, organisme encarregat de desenvolupar actuacions de conservació, restauració ecològica, millora d’hàbitats, seguiment d’espècies, educació ambiental i regulació de l’ús públic de l’espai.
Entre les actuacions que s’hi desenvolupen destaquen la recuperació de zones humides, la millora dels hàbitats naturals, el control d’espècies invasores, la conservació de la fauna protegida i la restauració d’espais d’interès ecològic.
Per conèixer amb més detall les actuacions de conservació, la gestió d’espècies, els projectes de restauració ecològica, els hàbitats naturals i les recomanacions d’ús públic, es pot consultar la informació disponible al web del Consorci de l’Estany.
Espai natural biodiversitat Sílvia Puig
Autora: Silvia Puig Planells