Espai natural
La formació de la conca lacustre de Banyoles
La conca lacustre de Banyoles és un dels sistemes geològics més interessants i significatius de Catalunya, i la seva formació està vinculada a processos geològics de gran escala que es van desenvolupar al llarg de milions d’anys. Aquesta conca és un exemple perfecte de la formació d’un sistema lacustre càrstic en un territori calcari.
La formació tectònica de la conca
L’origen de la conca lacustre de Banyoles comença fa aproximadament 250.000 anys, durant el Pleistocè, una època geològica caracteritzada per la presència d’episodis glacials alternats amb períodes més càlids. En aquesta època, la conca es va formar gràcies a un moviment tectònic, on una gran franja de la terra va cedir per una fractura en l’escorça terrestre. Aquest enfonsament parcial del terreny va crear una depressió natural.
Aquesta depressió tectònica, va ser essencial per la creació de l’espai que ara ocupa l’estany de Banyoles. El moviment tectònic va generar un enfonsament del sòl, deixant un espai més baix en comparació amb els voltants. Això va ser el punt d’inici per a l’acumulació d’aigua que es va produir posteriorment.
L’Estany de Banyoles es troba en una zona càrstica, és a dir, una àrea on predominen roques calcàries. Aquestes roques són altament permeables, la qual cosa permet que l’aigua es filtri a través de les fissures i cavitats que s’hi formen. Però, l’aigua no només s’acumula d’una manera superficial, sinó que el sistema funciona gràcies a l’aigua subterrània.
El fenomen hidrogeològic
La formació de l’Estany de Banyoles està estretament relacionada amb el canvi de materials que es produeix en el seu substrat geològic. Quan les aigües subterrànies arriben a una capa de roques impermeables (com argiles o altres materials), es veuen obligades a sorgir a la superfície per les fissures i cavitats que troben. Aquest fenomen s’anomena surgència d’aigua.
L’aigua que alimenta l’estany prové de l’aqüífer subterrani que es nodreix de les aigües de la conca de l’Alta Garrotxa. Aquests aqüífers es nodreixen de la filtració de l’aigua que circula pel terreny calcari i es desa sota terra, fins que surt per les surgències que alimenten l’estany. Per tant, l’aigua no només s’acumula superficialment, si no que principalment emergeix de manera contínua des de les capes subterrànies.
El sistema càrstic
L’Estany de Banyoles és un clar exemple de sistema càrstic. En aquest tipus de sistemes, l’aigua subterrània passa per roques calcàries, dissolent parcialment el carbonat de calci. Això crea fissures i cavitats subterrànies, i quan l’aigua arriba a zones impermeables, com ja hem esmentat, s’acumula i emergeix a la superfície.
El fenomen hidrogeològic que ocorre a Banyoles és responsable de la creació d’aquesta conca lacustre. Així, l’aigua que alimenta l’estany prové de l’aqüífer subterrani que circula sota la conca, però no és una acumulació superficial d’aigua com en altres zones lacustres. En lloc d’això, l’estany és alimentat per una surgència subterrània contínua que manté el nivell de l’aigua constant al llarg de l’any.